Asociación Gallega de Padres y Madres Separados

Ayuda práctica, jurídica y psicológica padres, madres, separados, divorciados e hijos

Unes opinions en català

LA FAL.LÀCIA DE LA ?REVOLUCIÓ? FEMINISTA
PREVI. Vagi per endavant: no qüestiono el dret al treball en idèntiques condicions, ni la igualtat de drets civils i penals, ni el dret al vot, ni el repartiment equitatiu de les càrregues domèstiques

Publicado el

Es diuen feixistes, brètols o malparits: son desgraciats que uneixen l’ignorància amb el sadisme i no tenen cap respecte pel teixit humà viu, ni entenen de sentiments humanitaris.

I poden tenir esclaus negres, esclaves cristianes, matar jueus, matar palestins, violar dones, violar dones jueves, violar nens o dir que els catalans son garrepes i que hi ha una conjura judeomasónica i començar una “cruzada de liberación” per això; en el fons és el mateix. Sols és qüestió de grau.

Però tots son malparits indessitjables.

I vull recordar que algunes vegades, aquests degenerats també eren dones: entre la Gestapo i les SS hi havia algunes ”feministes” encisadores. I alguna dona hi ha a la història de la criminalística que es dedicava a bullir nens i fer sabó amb el seu greix; a Barcelona, per exemple, va haver un cas molt famós a començaments de segle.

Clar que en proporció hi ha més agressions sexuals d’homes a dones que a l’inrevès: l’agressor, com a bon covard, vol garantir la seva agessió i la recolza en la seva força física.
Però en un camp de concentració nazi, on la força no neix del cos a cos sino de l’aparell sencer contra la víctima desvalguda, ja és altra història.

**En fi, de fons, la vertadera discriminació és la mateixa d’ara: el món es divideix entre:

1 - Rics i poderosos amb les armes, el capital i els drets que s’han volgut arrogar

2 - Pobres i febles amb la desprotecció, el salari i els deures que els poderosos els han forçat a acceptar.

**Aquesta és la vertadera discriminació i no pas un altra: I tota la càrrega reivindicativa feminista -i quedi clar, no dic la reivindicació social que sí es justa si és igualitària per a tothom- és pura demagògia.

I AQUESTA ÉS LA PROVA DEFINITIVA:

Fora de casos de transexualisme

No sé quants homes pobres es canviarien per viure com una dona pobre

Suposo que no gaires: en tot cas, la majoria serien transexuals.

No sé quants homes pobres es canviarien per viure com dones riques

Suposo que dins del mateix grup de transexuals d’abans, hi hauria molts més.

Tampoc sè quantes dones riques es canviarien per viure com un home ric

Aquest també seria un cas de transexualisme.

Però en tot cas...

SEGUR QUE CAP DONA RICA ES CANVIARIA PER VIURE COM UN HOME POBRE.

Fora de que a més de transexual fos masoquista, el que redueix sensiblement l’espectre estadístic.

NOTES:

1 - Mentre que les dones volen guanyar els homes en el terreny dels homes, elles no han creat cap espai que motivi els homes per competir en el seu terreny.

Clar, es dirà; el terreny dels homes és bo i possitiu, i el de les dones (que si la casa, que si els nens, que si la cuina...) és un fàstic.

MENTIDA: durant tota la història, qui anava la guerra a que el matèssin era l’home, mentra la dona es quedava a casa, patint molt, si, patint molt... però es quedava a casa. I viva.

I amb això no dic ni insinuo que les feines domèstiques siguin cap xollo.

2 - Els rols sexuals biològics; genèticament:

- L’home està dissenyat per fecundar el màxim de dones. Amb un sol d’home hi ha prou per prenyar moltes dones i assegurar la pervivència de la espècie.

- La dona està dissenyada per intentar conservar al seu costat l’home que l’ha prenyat per tal que la protegeixi a ella i la seva cria, i els facilita aliments.

**LA DESACRALITZACIÓ

-Els rols sexuals ben entesos, ben respectats, ben vertebrats i sense possicions de poder ni infravaloracions de ningú, (per què aquest no era en cap moment el seu sentit originari) tenen una profunda càrrega simbòlica ancestral i sacralitzadora.

-La profanació de la vida actual desvirtúa tots els papers en perjudici de tots; inclos i especialment, el de la dona, que perd el lloc en el llenguatge semiòtic que havia mantingut durant 1.900.000 anys.

-PER QUÈ LA DONA, A OCCIDENT, MAI HA ESTAT COM ES VOL DIR, EL COMPLEMENT NI EL DESCANS DEL GUERRER: ERA LA PROTAGONISTA, LA CAUSA I EL MOTOR DE TOTA LA HISTÒRIA I DE TOTA LA VIDA, i la única que podia donar sentit a la dualitat mental entre amor profà i amor sagrat...a major glòria de tota la espècie humana.

-Per cert, com és que a la història de la música clàssica no hi apareix la figura de cap ni una sola compossitora?

-Com és que la font d’inspiració és la MUSA (deesa, dona) i no un muso?