Unes opinions en català
LA FAL.LÀCIA DE LA ?REVOLUCIÓ? FEMINISTA
PREVI. Vagi per endavant: no qüestiono el dret al treball en idèntiques condicions, ni la igualtat de drets civils i penals, ni el dret al vot, ni el repartiment equitatiu de les càrregues domèstiques
Publicado el
**Desprès d’això, el capitalisme industrial, i la seva vessant política, el sistema democràtic parlamentari, progressivament van permetent i fomentant el seu vot, ja que, per contra, els és summament rentable per tres motius:
1 - Divideix el vot de classe de l’esquerra
2 - Garanteix un percentatge de vots fàcilment manipulable des de la demagògia
3 - Es crea el fals enfrontament homes-dones, que no existia abans, parlant dins el marc d’Occident, en el moment de l’adveniment de la revolució industrial. Aquest enfrontament, com ja es diu, és un vertader joc de “pilotes fora” o una cortina de fum per distreure de la problemàtica real socioeconòmica que afecta per igual homes, dones i els seu fills.
**En aquest sentit, la utilitat és manifesta: distrets tots en aquesta falsa lluita, el treballador i, especialment la treballadora, s’obliden que el seu vertader problema és la explotació social a la que està sotmès i la seva pobresa-dependència d’un sou miserable.
**Sou miserable que, com les cadenes dels esclaus de l’antiguitat, lliga de per vida. Sou miserable que nomès serveix per que ell/ella malmantingui els seus fills, fills que, en un futur, no havent assolit accedir a la condició de capitalistes, continuaràn, en un percentatge elevadíssim de casos, en la roda d’aquesta forma hipòcrita d’esclavatge que és el capitalisme.
**Sou miserable que, cubrint nomès necessitats vitals, perpetua la incultura, la incapacitat d’opció i reforça la estructura falaç que es comenta.
**Una incultura que beneficia el poder, al mantenir mentides estructurals, greuges socials i privilegis tardofeudals amb la protecció que dona el desconeixement dels que ho pateixen.
**En fi, una lluita empobridora per a tots els assalariats, tinguin el sexe que tinguin, creant una divissió entre ells, fomentant tesis com les de que els homes no poden treballar a les ordres d’una dona, que les dones no cobrin el mateix que els homes, que no puguin ascendre igual en el camp laboral...situacions que son certes per una inèrcia d’anys, però que es podrien solucionar amb harmonia i amb el pes de la normalització dels fets consumats, com d’altres manifestacions socials i integradores d’homes i dones s’han normalitzat sense conflictes
**Situacions que es podrien normalitzar plenament, dic, si no fossin especialment conreades i atiades pel capitalisme per mantenir aquesta escissió entre companys, entre membres d’una familia. Escissió que nomès beneficia el sistema en afeblir la classe treballadora: és la eterna màxima del poder. divideix i guanyaràs.
I mentre l’home i la dona es mirin amb malfiança en la seva pobresa, el capitalisme seguirà gaudint i recollint els beneficis.
**Al cap i a la fi, els homes també ploren, també tenen sentiments i tendresa. Si no fos així no farien tot el que han fet tota la història per les seves families, pels seus trreballs i pels seus païssos.
No haurien inventat la cavalleria ni haurien tingut ideals pels quals lluitar.
Però tot això, tot aquest bagatge emocional que ha estat de sempre marginat i reprimit en ells, ha tingut també la sinistra utilitat de manipular el seus sentiments per fer-los ferotges i despietats, és a dir, reconvertint la seva atàvica capacitat de lluita i cacera per protegir i alimentar les seves cries, en utilitat per a la guerra, on es deixaven la vida en benefici del capital dels que no hi anaven al front.
Ara ja comença a assumir-se que els homes tinguin “febleses”, és a dir, que son ser emocionals.
I assumir tot això ja no és traumàtic.
Suposo que el capital tambè li haurà trobat una rentabilitat.
NOTA: Entenem, OBVIAMENT, que en els models de societat antics i primitius hi ha hagut aberracions espantoses contra les dones: els africans tallen clítoris i d’altres horrors; però això son models de societat pre-industrial.
No és el model de “masclisme” que es viu actualment a Occident.
En tot cas, pràctiques discriminatòries d’aquesta envergadura a Occident son estadísticament més habituals quan es donen entre membres de comunitats d’altres cultures establertes a paissos capitalistes per qüestions immigratòries.
De fet, si repassem la història, els asteques arrencaven cors als pressoners, molts pobless, com els celtes, els mateixos grecs i hebreus, feien sacrificis humans, els xinesos embenaven els peus a les noies per que els tinguèssin sempre petits, i els romans feien jocs de gladiadors i perseguien els cristians fent barbaritats amb ells al circ; encara hi ha estats al món amb pena de mort i de sempre, als homes s’els ha capat i s’ha fet eunucs per l’harem o per cantar; els cartaginesos cremaven nens a les fogueres en honor de Baal, i, per ara, no hi ha cap “moviment d’alliberació del nen” ni cap “associació de defensa de l’eunuc”.
Igualment hi ha -sempre hi ha hagut- força imbècils al món que tracten la dona amb menyspreu, violència, despotisme...
I és que, de fet sempre ha hagut imbècils al món que han tractat sense cap respecte el gènere humà en bloc.
1 - Divideix el vot de classe de l’esquerra
2 - Garanteix un percentatge de vots fàcilment manipulable des de la demagògia
3 - Es crea el fals enfrontament homes-dones, que no existia abans, parlant dins el marc d’Occident, en el moment de l’adveniment de la revolució industrial. Aquest enfrontament, com ja es diu, és un vertader joc de “pilotes fora” o una cortina de fum per distreure de la problemàtica real socioeconòmica que afecta per igual homes, dones i els seu fills.
**En aquest sentit, la utilitat és manifesta: distrets tots en aquesta falsa lluita, el treballador i, especialment la treballadora, s’obliden que el seu vertader problema és la explotació social a la que està sotmès i la seva pobresa-dependència d’un sou miserable.
**Sou miserable que, com les cadenes dels esclaus de l’antiguitat, lliga de per vida. Sou miserable que nomès serveix per que ell/ella malmantingui els seus fills, fills que, en un futur, no havent assolit accedir a la condició de capitalistes, continuaràn, en un percentatge elevadíssim de casos, en la roda d’aquesta forma hipòcrita d’esclavatge que és el capitalisme.
**Sou miserable que, cubrint nomès necessitats vitals, perpetua la incultura, la incapacitat d’opció i reforça la estructura falaç que es comenta.
**Una incultura que beneficia el poder, al mantenir mentides estructurals, greuges socials i privilegis tardofeudals amb la protecció que dona el desconeixement dels que ho pateixen.
**En fi, una lluita empobridora per a tots els assalariats, tinguin el sexe que tinguin, creant una divissió entre ells, fomentant tesis com les de que els homes no poden treballar a les ordres d’una dona, que les dones no cobrin el mateix que els homes, que no puguin ascendre igual en el camp laboral...situacions que son certes per una inèrcia d’anys, però que es podrien solucionar amb harmonia i amb el pes de la normalització dels fets consumats, com d’altres manifestacions socials i integradores d’homes i dones s’han normalitzat sense conflictes
**Situacions que es podrien normalitzar plenament, dic, si no fossin especialment conreades i atiades pel capitalisme per mantenir aquesta escissió entre companys, entre membres d’una familia. Escissió que nomès beneficia el sistema en afeblir la classe treballadora: és la eterna màxima del poder. divideix i guanyaràs.
I mentre l’home i la dona es mirin amb malfiança en la seva pobresa, el capitalisme seguirà gaudint i recollint els beneficis.
**Al cap i a la fi, els homes també ploren, també tenen sentiments i tendresa. Si no fos així no farien tot el que han fet tota la història per les seves families, pels seus trreballs i pels seus païssos.
No haurien inventat la cavalleria ni haurien tingut ideals pels quals lluitar.
Però tot això, tot aquest bagatge emocional que ha estat de sempre marginat i reprimit en ells, ha tingut també la sinistra utilitat de manipular el seus sentiments per fer-los ferotges i despietats, és a dir, reconvertint la seva atàvica capacitat de lluita i cacera per protegir i alimentar les seves cries, en utilitat per a la guerra, on es deixaven la vida en benefici del capital dels que no hi anaven al front.
Ara ja comença a assumir-se que els homes tinguin “febleses”, és a dir, que son ser emocionals.
I assumir tot això ja no és traumàtic.
Suposo que el capital tambè li haurà trobat una rentabilitat.
NOTA: Entenem, OBVIAMENT, que en els models de societat antics i primitius hi ha hagut aberracions espantoses contra les dones: els africans tallen clítoris i d’altres horrors; però això son models de societat pre-industrial.
No és el model de “masclisme” que es viu actualment a Occident.
En tot cas, pràctiques discriminatòries d’aquesta envergadura a Occident son estadísticament més habituals quan es donen entre membres de comunitats d’altres cultures establertes a paissos capitalistes per qüestions immigratòries.
De fet, si repassem la història, els asteques arrencaven cors als pressoners, molts pobless, com els celtes, els mateixos grecs i hebreus, feien sacrificis humans, els xinesos embenaven els peus a les noies per que els tinguèssin sempre petits, i els romans feien jocs de gladiadors i perseguien els cristians fent barbaritats amb ells al circ; encara hi ha estats al món amb pena de mort i de sempre, als homes s’els ha capat i s’ha fet eunucs per l’harem o per cantar; els cartaginesos cremaven nens a les fogueres en honor de Baal, i, per ara, no hi ha cap “moviment d’alliberació del nen” ni cap “associació de defensa de l’eunuc”.
Igualment hi ha -sempre hi ha hagut- força imbècils al món que tracten la dona amb menyspreu, violència, despotisme...
I és que, de fet sempre ha hagut imbècils al món que han tractat sense cap respecte el gènere humà en bloc.