Unes opinions en català
LA FAL.LÀCIA DE LA ?REVOLUCIÓ? FEMINISTA
PREVI. Vagi per endavant: no qüestiono el dret al treball en idèntiques condicions, ni la igualtat de drets civils i penals, ni el dret al vot, ni el repartiment equitatiu de les càrregues domèstiques
Publicado el
PREVI EVIDENTÍSSIM:
Recordem que quan comença la revolució industrial (i fins aquests moments, per ara), les dones, com tothom, treballen per una qüestió d’economia domèstica i de subsistència.
A més a més, també ho fan, millor dit, principalment ho fan, instrumentalitzades pel benefici empresarial. Però en tot cas, no ho fan ni per justicia social ni per “alliberar-se”.
La gent treballa per guanyar-se la vida i mantenir-se a ell mateix i els seus.
El trobar un lloc al món, el sentit de la vida i altres “realitzacions personals” son luxes nomès assolibles en segona instància i nomès es poden materialitzar si es té aquesta sort a la vida.
EXPLICACIÓ HISTÒRICA:
**Quan el capitalisme s’adona que si treballen les dones
1 - S’incrementa la productivitat
2 - S’incrementen les hores de rendiment laboral
3 - S’incrementa l’oferta i la ma d’obra
4 - I en conseqüència, s’abarateix el salari...
**El liberalisme capitalista adhereix plenament que les dones treballin...i callin (El què constitueix la màxima expressió de l’estat liberal pur o, com diuen certs teòrics, de l’estat policia)
**Certament, quan la dona surt a treballar fora de la llar, suma a una feina, l’altra.
De fet, l’home ja hi era tot el dia fora de casa abans.
Aquest estat de coses determina la legitimació de la seva reivindicació social.
**És obvi: quan el capitalisme liberal s’adona que les dones, que constitueixen quasi l’altre 50% del proletariat, com a treballadores poden sindicar-se, en un començament és reaci a permetre que es vertebrin, que s’organitzin i que votin, ja que tot aquest reforç incrementaria el poder de les esquerres.
**Però desprès constata que els barems pels quals es regirà el vot de la dona no son els mateixos que els de l’home, ja que primarà l’emocionalitat i no la racionalitat.
**Aquesta aseveració es fa des del total respecte: no és discriminatòria ni sexista ni fa de menys ningú: és nomès la constatació de fets històrics i socials.
**Pensem que en aquells anys, si el proletariat era analfabet, la dona proletària encara ho era més: de fet, moltes dones eren analfabetes, independentment de la seva classe social; així doncs, més encara si eren de les classes socials menys afavorides econòmicament, ja que la cultura i el coneixement socialment parlant sempre han estat conseqüència del desenvolupament econòmic.
**Evident: les dones proletàries difícilment podien tenir accès a la informació política als diaris, motiu pel qual, sense informació, eren fàcilment manipulables per la demagògia patronal.
(Si, ja sé: excepcions: La Rosa Luxemburg, la Frederica Montseny, la Bonnemaisson i els moviments obreristes..., però tot això, en el món de la dona és, en aquella època estadísticament minoritari. I encara ara ho és)
**Per tant, la dona treballadora serà demagògicament seduible en en la seva esfera emocional, contra dels seus propis interessos de classe.
**I dic que serà seduïda en la seva esfera emocional ja que la esfera intel.lectual o cultural de la dona no estava socialment desenvolupada; es més: estava socialment reprimida. I pels interessos del capital, era molt més rentable i eficaç, cara a la manipulació demagògica, i com sempre ho ha fet, influir en els sentiments.
**Mentrestant, quan el capitalisme, sempre que ha tingut problemes amb enemics del sistema que no ha pogut eliminar, ha actuat de la mateixa manera: “si no pots amb ell, còmpra’l”. Així ho ha fet recentment amb la vella Unió Soviètica plagada de Coca-Cola i texans, com en el seu dia, els mateixos texans, originàriament antisistema, van ser reduïts a un dels objectes de consum més immersos en el consumisme. O com amb el pacifisme hippie que serví per crear una moda discogràfica a gran escala.
Perquè el capitalisme és un sistema socioeconòmic corrupte i no coneix altra tècnica ni estratègia per guanyar i triomfar que corrompre.
O el que és el mateix, possar preu a tot: a la força de treball, al producte de consum i a la dignitat humana.
**En aquest cas de la reivindicació de la dona treballadora, el capitalisme, per comprar-la, inventà la fòrmula perfecta, adduint una pressumpta “guerra sexual” o “discriminació sexual” del varó envers ella, on el que havia era el repartiment de rols sexuals tradicionals, amagant la realitat crua de que si aquest repartiment de rols era desfavoridor per a la dona era conseqüència de ser desfavoridor per a tota la classe obrera en general.
**Per què on nomès hi havia pobresa, misèria, explotació classista, desconeixement i incultura, el repartiment de rols sexuals prenia visos de greuge, ja què tota la vida era un greuge comparatiu, doncs la única discriminació existent era la social de sempre: rics i pobres.
Recordem que quan comença la revolució industrial (i fins aquests moments, per ara), les dones, com tothom, treballen per una qüestió d’economia domèstica i de subsistència.
A més a més, també ho fan, millor dit, principalment ho fan, instrumentalitzades pel benefici empresarial. Però en tot cas, no ho fan ni per justicia social ni per “alliberar-se”.
La gent treballa per guanyar-se la vida i mantenir-se a ell mateix i els seus.
El trobar un lloc al món, el sentit de la vida i altres “realitzacions personals” son luxes nomès assolibles en segona instància i nomès es poden materialitzar si es té aquesta sort a la vida.
EXPLICACIÓ HISTÒRICA:
**Quan el capitalisme s’adona que si treballen les dones
1 - S’incrementa la productivitat
2 - S’incrementen les hores de rendiment laboral
3 - S’incrementa l’oferta i la ma d’obra
4 - I en conseqüència, s’abarateix el salari...
**El liberalisme capitalista adhereix plenament que les dones treballin...i callin (El què constitueix la màxima expressió de l’estat liberal pur o, com diuen certs teòrics, de l’estat policia)
**Certament, quan la dona surt a treballar fora de la llar, suma a una feina, l’altra.
De fet, l’home ja hi era tot el dia fora de casa abans.
Aquest estat de coses determina la legitimació de la seva reivindicació social.
**És obvi: quan el capitalisme liberal s’adona que les dones, que constitueixen quasi l’altre 50% del proletariat, com a treballadores poden sindicar-se, en un començament és reaci a permetre que es vertebrin, que s’organitzin i que votin, ja que tot aquest reforç incrementaria el poder de les esquerres.
**Però desprès constata que els barems pels quals es regirà el vot de la dona no son els mateixos que els de l’home, ja que primarà l’emocionalitat i no la racionalitat.
**Aquesta aseveració es fa des del total respecte: no és discriminatòria ni sexista ni fa de menys ningú: és nomès la constatació de fets històrics i socials.
**Pensem que en aquells anys, si el proletariat era analfabet, la dona proletària encara ho era més: de fet, moltes dones eren analfabetes, independentment de la seva classe social; així doncs, més encara si eren de les classes socials menys afavorides econòmicament, ja que la cultura i el coneixement socialment parlant sempre han estat conseqüència del desenvolupament econòmic.
**Evident: les dones proletàries difícilment podien tenir accès a la informació política als diaris, motiu pel qual, sense informació, eren fàcilment manipulables per la demagògia patronal.
(Si, ja sé: excepcions: La Rosa Luxemburg, la Frederica Montseny, la Bonnemaisson i els moviments obreristes..., però tot això, en el món de la dona és, en aquella època estadísticament minoritari. I encara ara ho és)
**Per tant, la dona treballadora serà demagògicament seduible en en la seva esfera emocional, contra dels seus propis interessos de classe.
**I dic que serà seduïda en la seva esfera emocional ja que la esfera intel.lectual o cultural de la dona no estava socialment desenvolupada; es més: estava socialment reprimida. I pels interessos del capital, era molt més rentable i eficaç, cara a la manipulació demagògica, i com sempre ho ha fet, influir en els sentiments.
**Mentrestant, quan el capitalisme, sempre que ha tingut problemes amb enemics del sistema que no ha pogut eliminar, ha actuat de la mateixa manera: “si no pots amb ell, còmpra’l”. Així ho ha fet recentment amb la vella Unió Soviètica plagada de Coca-Cola i texans, com en el seu dia, els mateixos texans, originàriament antisistema, van ser reduïts a un dels objectes de consum més immersos en el consumisme. O com amb el pacifisme hippie que serví per crear una moda discogràfica a gran escala.
Perquè el capitalisme és un sistema socioeconòmic corrupte i no coneix altra tècnica ni estratègia per guanyar i triomfar que corrompre.
O el que és el mateix, possar preu a tot: a la força de treball, al producte de consum i a la dignitat humana.
**En aquest cas de la reivindicació de la dona treballadora, el capitalisme, per comprar-la, inventà la fòrmula perfecta, adduint una pressumpta “guerra sexual” o “discriminació sexual” del varó envers ella, on el que havia era el repartiment de rols sexuals tradicionals, amagant la realitat crua de que si aquest repartiment de rols era desfavoridor per a la dona era conseqüència de ser desfavoridor per a tota la classe obrera en general.
**Per què on nomès hi havia pobresa, misèria, explotació classista, desconeixement i incultura, el repartiment de rols sexuals prenia visos de greuge, ja què tota la vida era un greuge comparatiu, doncs la única discriminació existent era la social de sempre: rics i pobres.