Unes opinions en català
LA FAL.LÀCIA DE LA ?REVOLUCIÓ? FEMINISTA
PREVI. Vagi per endavant: no qüestiono el dret al treball en idèntiques condicions, ni la igualtat de drets civils i penals, ni el dret al vot, ni el repartiment equitatiu de les càrregues domèstiques
Publicado el
i familiars ni qualsevol millora social, laboral o familiar que beneficii les dones. Ni res de tot això.
Igualment, en la modesta mida de les meves possibilitats, ni respectarè, ni tolerarè, ni consentirè cap mena d’abús o discriminació ni explotació sexual que faci víctima les dones ni cap persona.
Per què de fet, no qüestiono el dret al treball, la igualtat de drets civils, el dret al vot i tota millora social, laboral o familiar que beneficii tothom: que beneficii el gènere humà en bloc.
LA FAL.LÀCIA DE LA “REVOLUCIÓ” FEMINISTA
Es tracta d’una instrumentalització, d’una de les mostres de demagògia mès esteses arreu, una gran farsa, constitutiva d’una fal.làcia social monstruosa, elevada a la categoria de “religió” intocable, o d’absolut indubitable, “iuris et de iure”.
Per què, cas de ser mínimament qüestionada en qualsevol dels seus “postulats”, l’autor de l’entredit serà implacablement titllat de masclista, fòsil, reaccionari, immobilista, prepotent o qualsevol altra bestiesa.
Tot això, independentment que, en la vida real, es sigui, de fet, respectuós amb l’altre sexe, participatiu, amistós i es dessitgi en el fons, que les dones assoleixin tots aquells objectius que son dessitjables en una vida social justa i igualitària.
Masclista! Horror! Pecat suprem! Masclista!: Terme associat a feixista, a moro, a ultramuntà.
Com si les dones no fossin les primeres masclistes quan els hi convè!
Com si les dones no fossin les que han mantingut a dojo els prejudicis discriminatoris sexuals amb més vehemència i irredemptisme, sempre que els hi ha calgut!
És curiós: en 2.000.000 d’anys que fa que l’home i la dona son al món, tot just ara, fa cent misserables anys de merda, la dona s’adona que està explotada per l’home i s’”organitza” (?) per “alliberar-se” (?!?).
Quina casualitat! D’aquests 2.000.000 d’anys, ara ens ha tocat viure, contra tota lògica estadística, una època il.luminada i privilegiada...de 100 anys! Una probabilitat contra 20.000.
Déu n’hi dó!
En fi, sense que, obviament, mai es consideri perquè les dones no fan cap “revolució” semblant en el transcurs de la història, apareix aquest “moviment” formal ara. Quan la dona comença a treballar fora de casa. I per què? Doncs apareix com a conseqüència de la revolució industrial:
Un moviment, aquest “feminisme” en el que, generalment, i salvant unes escases excepcions, la dona ni és autora, ni protagonista, ni ideòloga: nomès un instrument manipulat en els seus sentiments en ares d’interessos aliens a causes sexistes.
Igualment, en la modesta mida de les meves possibilitats, ni respectarè, ni tolerarè, ni consentirè cap mena d’abús o discriminació ni explotació sexual que faci víctima les dones ni cap persona.
Per què de fet, no qüestiono el dret al treball, la igualtat de drets civils, el dret al vot i tota millora social, laboral o familiar que beneficii tothom: que beneficii el gènere humà en bloc.
LA FAL.LÀCIA DE LA “REVOLUCIÓ” FEMINISTA
Es tracta d’una instrumentalització, d’una de les mostres de demagògia mès esteses arreu, una gran farsa, constitutiva d’una fal.làcia social monstruosa, elevada a la categoria de “religió” intocable, o d’absolut indubitable, “iuris et de iure”.
Per què, cas de ser mínimament qüestionada en qualsevol dels seus “postulats”, l’autor de l’entredit serà implacablement titllat de masclista, fòsil, reaccionari, immobilista, prepotent o qualsevol altra bestiesa.
Tot això, independentment que, en la vida real, es sigui, de fet, respectuós amb l’altre sexe, participatiu, amistós i es dessitgi en el fons, que les dones assoleixin tots aquells objectius que son dessitjables en una vida social justa i igualitària.
Masclista! Horror! Pecat suprem! Masclista!: Terme associat a feixista, a moro, a ultramuntà.
Com si les dones no fossin les primeres masclistes quan els hi convè!
Com si les dones no fossin les que han mantingut a dojo els prejudicis discriminatoris sexuals amb més vehemència i irredemptisme, sempre que els hi ha calgut!
És curiós: en 2.000.000 d’anys que fa que l’home i la dona son al món, tot just ara, fa cent misserables anys de merda, la dona s’adona que està explotada per l’home i s’”organitza” (?) per “alliberar-se” (?!?).
Quina casualitat! D’aquests 2.000.000 d’anys, ara ens ha tocat viure, contra tota lògica estadística, una època il.luminada i privilegiada...de 100 anys! Una probabilitat contra 20.000.
Déu n’hi dó!
En fi, sense que, obviament, mai es consideri perquè les dones no fan cap “revolució” semblant en el transcurs de la història, apareix aquest “moviment” formal ara. Quan la dona comença a treballar fora de casa. I per què? Doncs apareix com a conseqüència de la revolució industrial:
Un moviment, aquest “feminisme” en el que, generalment, i salvant unes escases excepcions, la dona ni és autora, ni protagonista, ni ideòloga: nomès un instrument manipulat en els seus sentiments en ares d’interessos aliens a causes sexistes.